De baixada vam entrar a Aragüés de lo Puerto. Ens va donar la benvinguda un gossàs enorme i molt bonàs, tot i que l'Anna es va estimar més empaitar els gats: mixu, mixu...
El poble té un cert encant, ple de raconets amb finestres indiscretes i xemeneies protegides de les bruixes amb espantalls. Ens vam remullar les mans a la font i vam practicar l'escalada a la paret de l'església.
L'endemà tornàvem al col·le. No em demaneu com. Vaig tancar les parpelles a Muixagones i vaig obrir-les a Alella. És possible la translació corporal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada