L'Araitz és cinc dits més alta i cinc dies més jove que jo, així que vam decidir d'esperar-la per celebrar plegats els nostres aniversaris a Muixagones. Vam fer-ho al vespre, ben entrada la nit.
Al cansament del dia calia sumar les cinc hores de viatge i els nervis propi d'una festa infantil. La Make va disposar tres pastissos amb les respectives espelmes per apaivagar-nos, però l'Aina va tornar a exercir de senyoreta Pepis i ens va fer plorar a voluntat.
- "Ya està el llorica del Arç haciendo botijos", va dir en Guaix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada