Era l'hora de dinar i vam voltar tot el mas amb l'esperança de trobar algú que ens obrís. Però no vam veure ni sentir ningú. I parlant d'esperança, si vam fer aquesta incursió per aquestes terres només va ser per poder explicar a l'Esperança Font -i portar-li una foto acredidativa- que havíem estat en un lloc que s'anomena com el seu segon cognom: Sararols/Cererols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada