Mentre els pares feien servir les mans com a visera per protegir-se els ulls del resol i veure'n els detalls de la cúpula, jo em mirava cofoi els animals de la cleda que hi havia al costat: una euga prenyada, un cavall atrotinat i una ovella coixa. Només tenia tres potetes i el pastor del ramat d'on procedia l'hi va regalar al noi de la casa perquè se'n cuidés. Era un xicot neorural molt trempat. Ho tenia tot una mica descuidat -tumbones, parasol i galledes-, però tampoc no n'hi havia per tant (mesos després de la nostra visita La Vanguardia va publicar una foto-denúncia en la secció de cartes al director sota el títol "Un mal entorn per a una església única").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada