D’arròs, bambes i migdiadasses

Aquest diumenge els pares i els tiets van perdre el seny. Enlloc d’entaular-nos a casa i fer un senyor dinar de diumenge com tocava, vam agafar cabassos, cistelles i bosses reutilitzables i vam fer cap al Bosquet, on vam topar amb trenta colles de desaforats més que havien decidit exercir l’art de la cuina a l’aire lliure. Es tractava de l’Aplec de l’Arròs. Era la meva segona experiència, per això no vaig fer ni gota de cas al xup-xup de la paella.

Vam arribar a mig matí, amb intenció de veure els pallassos Albergínia; però els vaig trobar una mica flacs. He de pensar que JO tinc un nivell: he estat a l’Auditori, sòc usuari del Bibliobús de Borredà i la meva tieta –que és sòcia honorífica del TR3SC- és coneguda com la llumenera del Berguedà (i la tigressa de Can Coma, of course). Com podeu comprendre, observar un parell de llondros buscant-se sobre un escenari de dos metres quadrats sense aconseguir trobar-se em va semblar poc estimulant intel·lectualment. Vaig decidir anar a la meva, com sempre, i la iaia s’hi va avenir. D’esquena a l’espectacle, vaig jugar amb la cosineta Araitz, i, més tard, amb l’Oriol i la Laia.

I això és tot, almenys tot el que jo recordo, perquè segons m’han dit, amb els dits galdosos i tot jo fet un sant Llàtzer, després d’empatxar-me de fuet i fanta, vaig caure extenuat als braços de la iaia, que van servir de llit improvisat. No vaig ni veure acabar la paella, ni com la presentaven al concurs, ni com se la cruspien els altres comensals.

El matí de corredisses amunt i avall va passar-me factura abans d’acabar la festa. També la mare va causar baixa precipitadament. Socarrada pel foc i insolada per un sol que picava de valent, va acabar estarracada al sofà de casa després de passar pel wàter. No és d’estranyar, doncs, amb aquest panorama i a la vista que l’arròs de Calasparra havia quedat soso i un pèl covat, que la mama interpretés a la perfecció el paper displicent de la Misae quan el pare va trucar-la en rigorós directe per comunicar-li la notícia del dia: la nostra paella havia quedat en una digníssima sisena posició. I això que l'Andreu Francisco només va puntuar-la amb un 3 sobre 10.