M’han deixat sol

Malparracats! Els pares han marxat una setmana de vacances a Occitània i m’han abandonat amb els avis de Borredà, però no se m’ha encongit el cor. I ca!

Ans el contari, la tria ha estat voluntària i plenament conscient. Ells ja em deien: vols venir amb la furgoneta dels tiets a veure animals, o prefereixes quedar-te a Borredà?

I doncs, què es pensaven? A Borredà, forever and ever. Ja tindré temps d’anar a veure esglésies i rostir-me sota el sol la reserva africana de Sigean.

Temporalment és com si fós orfe, però estic més content que un gíngol. En primer lloc, m’he estalviat d’anar a l’escola, i això ja és molt perquè no tinc cap necessitat de fer totes aquelles rucades que m’hi obliguen a fer.

Des de divendres he instaurat l’anarquia horària. Me’n vaig al llit a quarts de quinze, em llevo a l’hora que em rota i cardo unes migdiades maratonianes… i pobre qui em vulgui corregir, perquè li cardo quatre crits i queda distret.

Aquests dies, lluny de qualsevol disciplina, sóc el rei de la casa i tothom es plega als meus designis. L’avi fuig a refugiar-se a la fusteria, i la iaia compleix les més ordres complaguda. Omplo a vessar la banyera sempre que vull, menjo a la carta i sempre que em dóna la gana, em passejo despullat tot el sant dia i faig ballar tothom al ritme que més en plau. Sóc a casa els avis, però és com si jo fós el més gran. Perquè mano jo.