En Manolito és molt simpàtic i bellugadís, però s'ha d'estar a l'aguait, no fos cas que et tombi d'una escomesa. És molt carinyós, però té una força descomunal al musell, que utilitza per fotjar, esbufegar i fer esgüells.
Sembla que dugui una samarreta de ratlles i sabatetets de xarol. Té el pèl esclaritxat, però les cerres són fortes i aspres, i corre esvalotat amunt i avall amb la cua ben tibada, remenant el cul com un senyoreta. L'Anna se'l volia endur a casa.
- "Què mooooooono", fèiem tots.
[Temps després vam saber que en Manolito va desaparèixer en estranyes circumstpancies del caseriu de Tolosa on s'estava i que segurament hauria estat segrestat, assassinat i cuinat amb patates, pastanagues i unes fulles de llorer per una cola de malànimes. En Patxi i en Domingo encara ploren la seva pèrdua].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada