L'últim dia, abans de tornar a la rutina alellenca i després de fer-nos pregar molt, vam aconseguir que en Guaix mogués el cul.
Vam remuntar la vall d'Echo seguint l'Aragón Subordan i vam desviar-nos pel curs del riu Osia fins a Chasa, un poble de 120 persones molt arregladet. Esglaonat, gran plaça, empedrades per evitar el fang, com els pobles ramaders. N'és fill Joaquín Gil Bergés, advocat, foralista i polític republicà que fou ministre de Gràcia i Justícia (1873) i de Foment (1874) en els executius de Francesc Pi i Margall i d'Emilio Castelar, respectivament.
Tot i que el dia era gris i guspirejava, vam arriscar-nos a pujar fins al refugi de l'estació d'esquí de fons de Lizara. Al costat de l'aparcament hi havia un arç blanc magnífic: el més gran que he vist mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada