El metge de les palmeres

Des de gener de 2007, una plaga assola les palmeres d'Alella: l'escarabat morrut. És un insecte que prové del nord d'Àfrica i que té predilecció per dues de les varietats més esteses al Maresme, la datil·lífera i la fènix canariensis. L'escarabat aprofita les èpoques de bonança i temperatura agradable per fer la migració, s'introdueix al tronc per l'ull de la palmera i hi pon els ous. Mesos més tard -deu, onze, un any, aproximadament- es fan evidents els símptomes. Els ous han eclosionat i la nova generació d'escarabats, de dins estant, es van cruspint la palmera. Quan les fulles decauen ja no hi ha res a fer; ja és massa tard.

La nostra palmera té 35 anys, els mateixos que el papa. La va plantar en Paco quan va fer la casa. Fa dàtils, però no són bons.

Tot i l'amenaça latent, res no feia pensar que estigués afectada, però les pluges de finals de setembre i, sobretot, la ventada de l'últim dia va disparar totes les alarmes: hi havia sis palmes a terra, despreses, i l'interior del tronc estava en plena ebullició. "Roc, roc, roc". Si hi atansaves l'oïda podies sentir el rossec dels escarabats i si hi acostaves el nas podies ensumar la fortor de la sava fermentada.

Ràpidament, vam fer venir el metge de les palmeres -l'Ignasi, de Verd Jardí- perquè la visités. Hi va parar una escala extensible, s'hi va pujar i va ficar-hi el braç, embolicat amb un guant de làtex, fins a l'aixella.

- "Hi ha un forat d'un pam d'ample i un metre de fondària. Està molt fotuda".

No ens donava cap esperança, però vam provar-ho. Sempre serem a temps de talar-la, així que van podar les palmes, les van triturar, van ficar les restes en saques i van sanejar el forat fins a inundar les entrayes del tronc amb bóts i barrals de producte fitosanitari. Finalment van embenar l'ull de la palmera amb un barret de celofana.

- "Pobreta"...