I allí es va quedar, a sol i serena, esperant la seva hora. Ha passat un any i, la veritat, no sabem si reviscolarà mai. Algunes setmanes després de la intervenció, la palmera es va treure, tota sola, la benda. Dos brots tendres van aixecar-la fins a fer-la caure. Vam pensar que eren les últimes batanades abans de la mort. Però no.
Força mesos més tard, va sortir de la letargia i va donar llum a noves palmes. Només ha brotat pel forat, com si volgués tapar la ferida oberta. Malgrat aquests símptomes, no les tenim totes. De tant en tant, per l'hort encara trobem capolls d'escarabat. Si són nous o si són vells, no ho sabem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada