En Nadeu

- Qui viu a Borredà?

- La iaia, l'avi, la iaia de la Poma, la tieta Rosa, la Quati, l'onclo Nyenyo, els xins...

- I en Nadeu, no?

- Ah, sí, en Nadeu!

Encara no ho tinc clar, però en Nadeu és el germà de l'avi i el marit de la tieta Rouli. És fuster; de fet, és un dels germans que dóna nom al negoci familiar: la fusteria Germans Nadeu.

Fins fa poc havia estat també jutge de pau. Ell va inscriure el meu nom al llibre de família, i a la seva mala lletra li dec que al Document d'Identitat consti com a nascut el dia 8 enlloc del dia 20. Temps enrere va ser alcalde de Borredà per Convergència i Unió -i està ben orgullós d'haver presidit una desfilada militar en honor del coronel Manso, comte del Llobregat-, però ara en Roma és el xèrif del poble.

En Nadeu acostuma anar abrigat, amb camisa i jersei, encara que no faci fred. De tant en tant ve a casa a fer factures o a buscar les claus de la furgoneta -que no és una furgoneta; que és una pick up-. Gairebé no xerra, només remuga i no l'entenc. Té per costum picar-me la closca o trepitjar-me el peu per cridar la meva atenció. Jo m'hi torno i li dic: "calla" o "vés-te'n, viejo!". I ell riu.

El cap de setmana era el seu aniversari. Feia 65 anys. Vam pujar expressament per anar al dinar, diumenge, a Campalans. Hi havia també la Mercè, en Jordi, la Teresa, en Guan i la Montse, i a la Nara i a mi ens van deixar bufar les espelmes.