Dimonis!

Enguany, els Diables del Vi d’Alella celebren el 25è aniversari. Des de divendres, la sala Comafosca acull una exposició commemorativa de l’efemèride. Vaig assistir-hi a la inauguració. La foscor amarava l’espai, però no em vaig arronsar. Ben al contrari, vaig gaudir de valent creuant a palpentes el túnel d’accés, ficant la mà dins la boca del Bitxo en reiterades ocasions –compte, que mossega!- i vibrant amb la recreació àudiovisual d’un correfoc a la sala fosca.

La visita em va preparar mentalment per afrontar amb fortalesa la prova de foc de l’endemà. I és que dissabte al vespre havia de tenir lloc un correfoc multitudinari, aquelarre satànic que va venir precedit, les hores prèvies, pel retruny, el ressò i el repic amenaçador, incisiu i insistent de timbals i fanfàrries. Hi prenien part, sortint des de quatre punts diferents, dotze colles de diables vingudes expressament per a l’ocasió.

Baixant a tot drap a esquenes del pare pel carrer d’Antoni Borrell vam encalçar, amb el temps just, la cua d’una de les columnes de l’infern. A la plaça de l’església vam virar en direcció a l’Empredrat del Marxant, on vam ensopegar la marxa principal. No us podeu imaginar quin xarbascat! L’espetec de les carretilles era eixordidor i les espurnes cobrien el cel, posant en perill la nostra integritat, de manera que no vam tenir cap més remei que cercar aixopluc en el portal dels pisos de la Caixa de baix. No vam sortir del cau fins que no va haver desfilat el seguici.

El correfoc finia a la riera, amb l’encesa de 25 fogueres i la salutació, maça en mà, de centenars de dimonis procedents dels tots els punts cardinals del subsòl.

Un cop fet el silenci i amb el coll i la gola ben secs vam anar a fer el got a la Garlopa. Ben mirat, el sofre malèfic sorgit de les cavitats de la terra és aigua de roses si el comparem amb el vici i el fum del tabac d’aquell antro.