La festa del primer de maig

Fa anys que les convocatòries obreres del primer de maig han perdut pistonada. La gent no té consciència ni de l’origen d’aquesta data ni de la seva significació, i prefereix destinar el dia a menesters més ociosos.

A casa nostra, però, des de fa un temps tornem a reviure la festa del primer de maig. És la data en què fa els anys la meva cosina gran, per la qual tinc una devoció enorme. Avui l’Aina en feia sis, i els ha celebrat amb un berenar amb els seus companys i companyes d’escola. Jo també hi estava convidat, tot i que m’hi he endarrerit perquè encara feia la migdiada quan ha començat el sarau.

Hi ha hagut de tot: música, entrepans, pastís i fins una maga que ha convertit un plat de macarrons socarrimats en un preciós colomí blanc. L’Aina ha rebut moltíssims regals –potser massa i tot- i s’ho ha passat d’allò més bé. Nosaltres li hem portat una maleta amb rodes perquè hi fiqui la roba quan se’n vagi de colònies.