Facilitats, mama!

El passat 5 d’agost la mama complia 30 anys i ingressava de debò al Club Súper 3. Feia mesos –sinó anys- que la mama es delia planificant una senyora festassa per aigualir les penes inherents al gènere femení quan travessa el llindar d’aquesta edat. A tal fi havia previst la intendència i l’escenografia amb tot luxe de detalls: convidaria la seva colla d’amics de Borredà a ballar, beure i desfasar durant 48 hores non stop a l’era de casa Mentui.

Certament, ho tenia tot apamat, començant pel càlcul d’hectolitres i el tipus d’alcohol que ingeririen fins a la música que havia de punxar el discjòquei... Tot, tret d’un detall: el forat a través del qual uns hostes sadollats en excés havien d’evacuar pixums, diarrees i sucs gàstrics.

I vet aquí com pocs dies abans de l’efemèride i en absència d’un vàter que complagués les exigències d’esfínters tan refinats, la celebració va haver de ser cancel·lada. Quina mena de gent de poble són aquests berguedans de pa sucat amb oli que són incapaços d’anar a cagar a l’hort!

Així les coses i amb la mama més a prop que mai de sumir-se en la depressió dels 30, la família va tractar de pal·liar la situació. El dia 5, pare, avis i tiets ens trobaríem a la casa de la muntanya per acompanyar la mare en el pelegrinatge cap a l’edat adulta. Per tal d’endolcir aquest trànsit, la Marianna i en Romà van dissenyar una gimcana que combinava dosis d’humor, estima i remembrances infantils, una mica a l’estil d’Aquellos maravillosos años. La gimcana es componia de proves molt divertides –tast de begudes de cola i demostració d’hulla-hop incloses-, acompanyades d’un receptari de cuina que feia la funció de fitxa explicativa.

A mi, veure els grans fent el ruc em va provocar un gran delit. M’ho mirava tot mig astorat, mig complagut i amb moltes ganes de participar-hi. De fet, la meva intervenció va ser determinant a l’hora d’omplir un gibrell amb ampolles d’aigua foradades, i vaig riure a cor què vols, cor què desitges amb l’endinyada de melindros sucats amb tilles que els pares es van fúmer per barret jugant a la gallineta cega.

Certament vam passar una bona estona, però arribada l’hora indefugible de la veritat la mama va demanar al papa on era el seu regal. I el papa únicament va saber implorar perdó per l’oblit i fer-li tres amors, un per cada dècada acumulada. Però això, que no està pas malament, no va ser prou agradós per a la mama, que bo i agraint les ofrenes efímeres, continua reclamant cada dia que passa el regal que legítimament li pertoca. “I no tens excusa; has tingut quatre anys per comprar-lo”.