Quina mala sort o "qué mala sueeeeeerte", diria Pepe Gàfez (l'alter ego del cantant canari José Vélez) per descriure un esdevenidor com aquest: s'acaben les vacances i comença el cole.Fa dos dimarts vaig posar per primer cop els meus peus al Fabra, "l’escola dels grans". Vaig acompanyar la mare a una entrevista prèvia a l’inici del curs. Volien saber com sóc –si em faig pipí, què menjo...-, i per això no tenien prou amb l’informe que els van fer arribar els delators dels Pinyons... Volien també recopilar un qüestionari que havien fet emplenar als pares, formular-los preguntes capcioses i veure’m allí, en viu i en directe, per estudiar i avaluar el meu comportament.
La veritat és que temia trobar-me sol i desemparat en una sala fosca, amb un llum de taula cegant-me la vista, sotmès al dur interrogatori d’una veu inquisidora. Però no. Vaig conèixer la Mariona, una noia de 30 anyets molt trempada que em va deixar escollir: “vols dibuixar a la pissarra o jugar amb els cotxes?” Si aquesta és l’escola i la profe que m’esperen, crec que m’ho passaré bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada