Cavalcada sense cavalls

El pare és republicà, però la mare és la coordinadora de festes populars de l’Ajuntament, i això dóna lloc a grans paradoxes. La cavalcada i la rebuda dels reis d’Orient a Alella n’és la més evident.

Com cada any i tan bon punt van arribar-hi, van aparcar els seus dromedaris i van passejar-se en tractor, escortats per un llarg seguici de patges. N’hi havia un fotimer. Uns anaven dalt les carrosses recollint les cartes dels nens i llançant-los caramels, mentre la resta caminava al seu flanc, amb torxes enceses a les mans. Segons diuen, els reis van arribar amb menys efectius que de costum –segurament a causa del genocidi israelià sobre Terra Santa- i es va haver de reclutar voluntaris. Perquè ningú no els reconegués, i es pensessin que eren etíops veritables, els van embetumar la cara.

Obrint-los pas hi havia les motos de la puli. Tancant la comitiva, com sempre, els xicots de l’ADF. Com a novetat, enguany també s’hi van afegir en Feliu i la Madrona –gegants de la vila- i els Diables del Vi, que repartien carbó als nens i nenes que s’havien portat malament. A nosaltres també ens en volien endossar un bocí. Només l’Araitz va acceptar-lo. L’Aina va refusar-lo pel seu simbolisme, no fos cas que els reis interpretessin el gest com un reconeixement de la seva culpa. I jo, jo vaig fer que no amb el cap perquè, poruc com sóc, no vull tractes amb els aduladors de Satanàs. Almenys de moment.

La veritat és que a mi això dels reis no em fa ni fred ni calor, i creieu-me si us dic que el mercuri arribava justet a la línia del zero. Cal reconèixer que va ser una cavalcada molt més lluïda i concorreguda que les anteriors. Molts lluentons, molta fanfàrria, moltes coloraines i molta, moltíssima gent. Massa per al meu gust i per als meus interessos. Massa competència, en definitiva, per arrambar caramels. Colles maleïdes de “nens grans” els caçaven al vol, o els collien de terra a cops de colze. Sort que l’Aina i en Josep Ballester van compadir-se de mi.