Marianna, you can!

Dissabte van venir els lavis de Borredà per acomiadar la Marianna, que l’endemà se’n tornava als Estats Units quatre mesos més, fins a graduar-se. S’hi estarà soleta fins al 18 de febrer, data en què té previst de retrobar-se amb en Bumà. Fins llavors, la tieta haurà de ser forta per combatre la solitud i el fred. A l’hivern, els carrers d’Urbana Champaign són deserts –del Gobi- on no s’hi aventura cap ànima. Ni tan sols els esquirols, que hivernen als caus tot esperant que els arribi el seu Groundhod Day o Dia de la Marmota particular. I és que qualsevol aguanta temperatures de 25 i 30 graus sota zero! Sort que l’skype i els lleotards tèrmics del Decathlon faran més suportable l’espera.

Però no ens descentrem perquè el tema s’ho val. Ja ho veureu. La tieta va enlairar-se del Prat a mig matí de diumenge i l’endemà al matí es llevava a l’altra riba de l’oceà. I mentre a casa fèiem dissabte i l’avi em penjava el llum de l’habitació –quina vergonya, feia 3 anys que m’esperava!-, la tieta ja estava plenament restablerta per assistir, des del rovell de l’ou, a la cerimònia de coronació del nou cèsar d'un imperi en franc declivi: Barack Husseïn Obama. God bless America, i nosaltres anar-hi anant, com se sol dir.