El castell d’en Miquel

Podíem haver pujat a Xívoles, però la previsió meteorològica –fred i neu per sobre dels 500 metres- ho va desaconsellar. Podíem haver anat a Borredà, però el fet que l’endemà vinguessin els lavis a veure la Nara va fer-nos descartar, també, aquesta opció.

Al final, i davant el risc de florir-nos a casa i desaprofitar un dia de sol radiant, els pares van arribar a un acord: aniríem d’excursió al castell de Sant Miquel. La durada estimada era de tres horetes: una per anar-hi, una per dinar, i una altra per tornar a casa. Aquestes eren les condicions del pacte. Tres hores, ni una més.

- Molt bé, jo faig un sacrifici i vinc a caminar si tu a la tarda reculls les merdes [de gos] i m’ajudes a endreçar.

- Entesos.

A un quart d’una del migdia aparcàvem el Sukin damunt la pedrera d’en Salvat, a Alella Parc, i iniciàvem la caminada.