34 tacos

Vaig comparèixer a casa d’en Jordi i la Teresa amb la cara despintada per la suor i els jocs d’aigua. Celebràvem amb un dinar l’aniversari d’en Jordi i el primer mesari de la Nara. En va fer 34, i ho hem volgut expressar en tacos -i no pas en anys- en homenatge a la seva estada mexicana.

Com sempre, vaig ignorar la cosineta –“és un bebè que només plora i no sap parlar”- per anar a raure a braços de la tieta Mercè, dels quals només me’n vaig separar per pitjar a fons el comandament de la Playstation i pilotar el Muquín pel desert d’Arizona. I així va ser com, sota la seva protecció i assegut a la seva falda, vaig poder fer la meva en tot moment fora de l’abast dels pares i eludir l’àpat: únicament vaig acceptar algunes olives farcides i uns talls de pinya. Ándele!