La casa de la muntanya

El 2008 va ser un any de progressos a Xívoles. L’Isara ha semiacabat la feina que tenia encomanada gairebé un any després, però es pot dir que ja tenim una cambra habilitada per a la vida moderna: “el salón txupi-guai”. A més, els pares van arranjar “la habitación del pánico” i en Guaix va començar el lavabo i la instal·lació elèctrica. Per últim, s’ha refet la teulada de les golfes i s’hi ha reforçat el pis.

Feia mesos que, amb l’arribada del mal temps, no hi havíem tornat. Dissabte vam fer propòsit d’esmena. Es tractava de comprovar la veracitat de la versió del paleta pel que feia a l’estat dels treballs, i de pujar-hi nou material –fusteria i mobiliari- que els avis tenien a Borredà.

Com de costum, la visita va frustrar les expectatives: l’enrajolat era brut de vorada, la claraboia del sostre era trencada, la xemeneia no estava rematada, la finestra que dóna a l’era no estava col·locada i encara faltava enguixar el tram d’escales. Però no era qüestió de fer-se mala sang: lluïa un sol radiant i els cims de la Vall Fosca relluïen enfarinats. A 1.200 metres d’altitud, també al costat de casa hi havia neu!

Vaig pescar capgrossos abans i després de dinar, a l’era, mentre el pare i l’avi carregaven cadires, finestres i la pastera que en el seu dia ens va regalar la Mercè de Subirà i que la iaia va restaurar a còpia de fregall i sosa caústica. I mentre ella tenia cura de mi, la mama fregava el terra.

Abans de marxar vam venir a veure’ns la Jana, la Núria i en David, que també estan arreglant la teulada de Ca l’Agraït. Se n’anaven al Carnestoltes de la Pobla, disfressats d'indis. Nosaltres ens disfressaríem l’endemà, a Alella. Teníem per davant tres hores de baixada i un derbi Barça-Espanyol per la ràdio, però d’això millor no parlar-ne...