Sisisaures a la Boqueria

La tieta Marianna és fan acèrrima d’un mercat de Barcelona que es diu la Porqueria i que sempre és ple de guiris. Sempre ens en parla: “he comprat alvocats tirats de preu, i unes maduixes boníssimes”, i bla, bla, bla.

Fa pocs dies hi vam anar. De camí, al carrer d’Elisabets, vam entrar a saludar els gegants de la casa de la Caritat -l’Hereu i la “Gorda” [Borda]-, i vam comprar una bossa de casitos i de caramels de pinyons, a veure si així callava una estona.

La Porqueria és una orgia cromàtica: muntanyes de fruites i hortalisses arrenglerades i acoblades les unes amb les altres. I a cada pas, els mateixos cants de sirena: “dos sumitos por un euro”. Al final vam sucumbir davant de tanta insistència: dos sucs, maduixots i mongeta verda.

Passejàvem per les carnisseries, mentre observàvem les dents afilades dels sisisaures a través dels vidre frigorífics quan, de sobte, em va venir pixera.

- “Tinc pipi, tinc pipi!”.

Semblava que m’ho faria a sobre, i vam arrencar a córrer cap als serveis, travessant d’una volada el sector de les peixateries... I és clar, no me’n vaig poder estar: em vaig negar a pixar, cridant, xisclant, plorant, tirant-me al terra, colpejant els pares.

- “No tinc pipi, no tinc pipi!”.

I així va ser com, davant d’aquella pataleta, vam tornar a plaça per veure peixos, crancs, cloïsses, ostres i percebes.

- “Són ungles de sisisaure!”