Vam sortir de l’escola amb la promesa d’anar a comprovar què se n’havia fet dels nostres vells coneguts, els crancs de riu americans que habitaven una de les basses de Rials. Efectivament, seguien allí. L’aigua era més neta, però el seu nivell havia davallat en relació a l’última vegada, ja que la mina que nodreix aquest safareig es trobava provisionalment derivada cap a un altre. També havia disminuït, en aparença, el nombre d’exemplars. Amb prou feines en vam veure quatre o cinc. 
21 d’abril 2009
Dofins a Rials
Vam sortir de l’escola amb la promesa d’anar a comprovar què se n’havia fet dels nostres vells coneguts, els crancs de riu americans que habitaven una de les basses de Rials. Efectivament, seguien allí. L’aigua era més neta, però el seu nivell havia davallat en relació a l’última vegada, ja que la mina que nodreix aquest safareig es trobava provisionalment derivada cap a un altre. També havia disminuït, en aparença, el nombre d’exemplars. Amb prou feines en vam veure quatre o cinc. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Caram.. es nota que arriba Sant Jordi. T'ha agafat una febre escriptora que fa goig..
ResponEliminaIaia Mo
No, iaia, no, això no té a veure ni amb Sant Jordi ni amb la musa de la inspiració... Simplement és una qüestió de temps, i de la necessitat de recuperar 'el temps perdut'. Vaig un mes i mig tard!
ResponElimina