'El grillo loco'

El dia 3 de març va ser l’aniversari d’en Guaix (61). Un parell de dies després va tornar de Muixagones. No pas per celebrar res, sinó perquè tenia hora al metge.

Afortunadament, la Make, que gasta més bon caràcter i és més canallera, va convidar tot el clan i adlateres a un sopar de gala; una mena de mariscada esgotadora a base de crancs, escamarlans, bambes i cloïses. Closques (o cáscaras), que en diria en Guaix.

Ja sabeu que a mi els crustacis m’entusiasmen, com a la mamita, que es va ben afartissar. Només heu de mirar la fotografia per comprovar com el blindatge i les defenses d’un bou de mar gegantí no van poder repel·lir l’escomesa de les meves dentetes de llet, després de torturar-lo i remenar-lo fins a quedar-me amb les pinces als dits.

Acabat el tec, néts i avi vam bufar les espelmes del pastís. Com sempre, la cerimònia de les cumpleañios felís va alternar escenes de sonrisas y lágrimas, segons qui era el primer a apagar-les.