Gargots a Can Mañé (amb enya)

El passat 27 de febrer Can Mañé deixava de ser Comafosca, node d’art i pensament, i esdevenia Can Manyé, espai de creació. Davant el diàleg de sords i la manca d’acord entre la Marta, d’una banda, i en Vicens i l’Erika, de l’altra, l’Ajuntament ha decidit de gestionar directament la sala.

Com de costum, el fred i la humitat van presidir l’obertura d’aquesta nova etapa amb una mostra de dibuixos d’en Ricard Belda, artísticament conegut com a Ricard Aymar, acompanyada de la projecció d’un documental amb el testimoni d’amics i familiars.

Les obres eren crues, tirant a tètriques; com ho van ser l’assassinat de la germana de l’artista a mans d’uns sicaris brasilers i la reflexió introspectiva i el procés creatiu que se’n derivaren.

I mentre els adults desentumien els ossos amb copetes de vi, jo m’estava a l’altell de la nau amb l’Ona, la Laia i les bessones d’en Freixas creant la nostra pròpia obra pictòrica en un bloc de notes. Després d’una hora esperant l’Andreu (quines penques!), les meves orelles també començaven a sentir el rigor mortis. Només la gana i els pastissets d’avellana van distraure el meu mal humor i van salvar d’una escridassada segura l’al·locució de l’alcalde.