Ja no recordo exactament si va ser dilluns o dimarts a la tarda –ei, penseu que estem parlant de quasi dos mesos enrere!- quan vam anar d’excursió pel camí del Greny. Sense gairebé ni adonar-me’n, em vaig veure cordat dins el Sukín. Vam pujar per l'antic camí de Martorelles i vam aparcar a l’entrada de Can Cortès, al costat del pont que creua el torrent de Can Poch i mena cap a l’ermita de Santa Maria de l’Aiguamoix. Es tracta d’un temple d’inspiració romànica consagrat l’any 1968 per l’abat de Montserrat. Per a la iaia Mo no tindria cap mena d’interès arquitectònic, però a mi hem va agradar molt: Quina esgléixa més maca!
20 d’abril 2009
El Greny d'en Bernadas
Ja no recordo exactament si va ser dilluns o dimarts a la tarda –ei, penseu que estem parlant de quasi dos mesos enrere!- quan vam anar d’excursió pel camí del Greny. Sense gairebé ni adonar-me’n, em vaig veure cordat dins el Sukín. Vam pujar per l'antic camí de Martorelles i vam aparcar a l’entrada de Can Cortès, al costat del pont que creua el torrent de Can Poch i mena cap a l’ermita de Santa Maria de l’Aiguamoix. Es tracta d’un temple d’inspiració romànica consagrat l’any 1968 per l’abat de Montserrat. Per a la iaia Mo no tindria cap mena d’interès arquitectònic, però a mi hem va agradar molt: Quina esgléixa més maca!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bé, segur que si que es maca, ja n'aniràs aprenent
ResponEliminaIaia Mo
A mi em va agradar. Mireu quin porxo, i quina espadanya! Res a envejar amb les de Guadalajara o Palència.
ResponElimina