ARÇ ASENSIO

La construcció correspon a la torre de l’homenatge de l’antic castell o kastrum de Vallis Frauosa, avui desaparegut. El seu origen se situa en terra de frontera de la vall del Llobregós, en poder dels comtes d’Urgell, i els dominis musulmans de la plana lleidatana a l’entorn de l’any 970, per la qual cosa es considera una obra mestra de l'arquitectura militar a escala europea i un exponent de l’arquitectura pre-romànica sense parangó. A certa distància, la torre dibuixa una acusada forma boteruda. Se’n desconeix el motiu, si bé hi ha qui sosté que podria ser degut a una rectificació en el darrer tram per desplomar el cim.

Segons els arqueòlegs, a finals de segle s’hauria doblat o folrat la primera torre de guaita amb una segona pell a base de calç i pedra menuda amb l’objectiu millorar-ne la fortalesa i augmentar-ne l’alçada, de 23 a 30 metres. Ja al segle XI, se n’hauria reformat l'interior per adequar-la com a residència i se’n construïren els merlets.

Al quart pis hi havia l'aparell defensiu. Les espitlleres responen a un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s'unien al front en diagonal i que permetien disparar per damunt i defensar l'edificació pel forat que deixaven a la base.

Això sí que era una baronia autèntica, i no la nostra!