Ja tinc mòbil

El 21 de març es va celebrar el segon mercat d’intercanvi d’Alella. A diferència de la primera ocasió, aquest cop hi vaig anar ben predisposat, amb la ment i les orelles ben obertes. La nit abans vaig omplir un sarró amb els peluixos més lletjos i detestables que encara arrossego de la meva època de nadó, per oferir-los a canvi de noves joguines.

En Jordi Serrano en va fer un balanç negatiu, disgustat perquè aquest cop no va poder endossar a ningú cap més peça de la seva vaixella xinesa de baratillo. En canvi, a mi l’experiència em va provar. Gairebé sense voler –de fet, mentre exercia de camillaló enfilat a una arada del pati de Can Llonat- es va obrar el miracle: una nena em va oferir un mòbil de coloraines per un ósset d’allò més cursi tocat amb un llacet i un picarol al coll.

Al vespre vaig tornar a Can Llonat per rematar la jornada, acompanyant els pares i tots els lavis: es d’Alella i els de Borredà. La Rosa Vila hi feia un tast de vins a través d’una comparativa olfactiva amb les aromes de diverses fruites i espècies.

El taller va ser molt interessant i divertit. També per a mi, que em vaig inserir sense cap vergonya ni recança en la dinàmica de grup i la roda de tast. Cada cop que les copes i els pots arribaven a les meves mans, me n’apoderava. Amarat d’aquell ambient, no en vaig tenir prou de flairar les olors. També vaig endur-me a la boca maduixes, plàtans, avellanes i, fins i tot, algun traguet furtiu de vi blanc ben fresquet.