Quadrophenia

Aquest diumenge (19 abril) he ajudat el pare a fer una mica d’endreça al pati de davant de casa. Hem recollit les caques dels gossos, hem escombrat la sorra i els pèls, i hem fregat el pedrís amb la mànega. També hem endreçat les bombones de butà i hem canviat de lloc la moto.

Fins ara, havia estat sempre a la intempèrie, per bé que coberta amb una lona: un sac per al rescat de ferits d’alta muntanya que el pare es va endur en certa ocasió del refugi dels Engorgs, al Puigpedrós, i que el sol i la pluja han fet malbé.

- Oooooooh, quina moto més maca!

No l’havia vista mai, sempre tapada. És una Vespa de 125 cc de color negre, una scooter com les dels mods britànics dels anys 60 que sortien a la pel·lícula de Franc Roddam, però sense tants retrovisors. És més velleta encara que la xagueta, molt més. Va pertànyer a un dels fills d’en Josep, el company de la tieta Fina. El pare l’hi va comprar per 25.000 pessetes fa deu o dotze anys, quan treballava de cambrer al Nit i Dia.

La vam ben netejar i la vam posar de nou a cobert. Abans, però, i durant una bona estona, el papa m’hi va passejar amb ella. La conduïa jo, però sense engegar, ja que està malalta i l’hem de dur al mecànic. Com la xagueta. A veure si amb una mica de celo es pot curar.