30 d’agost 2009

Encara que sembli increïble, ens en vam sortir. Vaig pintar, vaig dibuixar, vaig escriure, vaig jugar a les cartes, vaig veure un parell de cops un reportatge sobre la llúdriga i tres o quatre cops la pel·lícula d’en Balto, i en els moments més crítics vam anar una estona a la ludoteca del vaixell: una sala rònega i depauperada on vaig veure’m forçat a aguditzar l’enginy si volia trobar alguna distracció i no parar boig. Així que vaig arreplegar totes les cadires i accessoris que hi havia per muntar-me un circuit com els que faig a psico.

A les vuit de la tarda enfilàvem la bocana del port de Barcelona. Des de la coberta vèiem Montjuïc, Sant Mateu, el Montseny i moltes grues.

1 comentari:

  1. Buf, em feu una enveja terrible. Espera uns quants dies abans d'explicar les aventures per Itàlia. Necessito recuperar-me o em moriré de ràbia.

    ResponElimina