Heroi per un dia

Vam iniciar el darrer dia de vacances al mateix lloc on havíem acomiadat l’anterior: davant la basílica de Sant Antíoc. Volíem visitar les entranyes de la terra.

Una senyora molt chiaccherona ens va explicar la història del cementiri fenici i la seva reconversió i ampliació com a catacumbes cristianes. Com jo, ella també tenia la tarrufa ben arrissada. Xerrava pels descosits: no deixava de dir-me riccioli i de recordar els patiments que, de jove, li havia reportat aquella crinera. En certa manera, en veure’m a mi va patir una regressió a la seva infantesa.

Abans d’acomiadar-nos, vam veure, prop de l’altar, un gegant de pell bruna, reproducció del màrtir maurità torturat i enterrat en aquell indret l’any 120 dC.