ARÇ ASENSIO

Passats dos minuts la cosa no era tan clara. “A veure si pots!”... Jo ja ho intentava, ja, però no hi havia manera de fer el click. Dels nervis, vaig esclatar a plorar. A fora, el pare ja s’havia decantat: trencaria el vidre posterior, i ho faria amb el sortidor senza piombo. Només la mama mantenia la calma:

- Arç, treu els bracets, tiba cap a un costat i prem ben fort, vinga!

Sí, vaig escapolir-me del lligam i vaig avançar fins al tablier per pitjar el botó que, d’una revolada, va fer que tots tres ens fonguéssim en una sentidíssima abraçada. Com a recompensa, vam obrir una ampolla de colat!

Cinc minuts més tard, dormia profundament.