Birres i berrittas

Sardenya té nom i color de birra. És diu Ichnusa i és groga. L’hi van posar els grecs i, tres mil anys després, és l’emblema nacional per excel·lència, l’únic capaç de conciliar un habitant de Càller i un de Sàsser.

La marca ha inspirat fins i tot una cançó (http://www.youtube.com/watch?v=9oNaHv1faho&feature=related) i els seus anuncis condensen les essències pàtries: els nuraghi, el ballu tundu, les curses a cavall i els murals (vegeu http://www.youtube.com/watch?v=SRU24VpPIrc&feature=related, http://www.youtube.com/watch?v=abRqqlgVuGk, i http://www.youtube.com/watch?v=kiKBcbQXpaA&feature=related).

Sardenya és la segona illa més gran de la Mediterrània. Té poc més de 24.000 km2 i no arriba als dos milions d’habitants. De fet, passa com a Galícia: que hi ha més emigrants que no pas residents.

Els fenicis l’anomenaren Šrdn, en al·lusió al poble shardana o sherden; els constructors de nuraghes. N’hi ha més de 8.000, de diferent mida i tipologia. S’identifica els seus antics pobladors com a integrants d'aquella coalició de pobles del mar que va devastar Egipte, i hi ha algun il·luminat que fins i tot els emparenta els sumeris. Què passa? Tots dos feien ziggurats!