Com Austràlia, que va ser colonitzada amb presos britànics, molts presidiaris catalans dels segles XIV i XV amb penes menors foren convidats a establir-s'hi a canvi de retrobar-se amb la llibertat. Ensorrat l’imperi bizantí, l’illa s’organitzà en quatre jutjats -Càller, Gal·lura, Logudor i Arborea- que, de mica en mica, s’anaren escorant sota l’òrbita de les repúbliques de Gènova o Pisa.
A posar-hi pau entre uns i altres arribaren, presumiblement, els catalans, que tan aviat derrotaren els pisans (batalla de Lucocisterno, el 1324) com els genovesos (batalla de Port del Compte, el 1353). Foren legitimats pel papa Bonifaci IV, que el 1297 infeudà a Jaume II el Regne de Còrsega i Sardenya, si bé no hi ficaria el nas fins a ser reclamat pel jutjat d’Arborea. En poc temps, qui els acollí com a aliats se’n sollevà, fins al punt que encara avui les armes de l’escut del casal de la reina Elionor són el símbol pregon de l’independentisme sard.
A posar-hi pau entre uns i altres arribaren, presumiblement, els catalans, que tan aviat derrotaren els pisans (batalla de Lucocisterno, el 1324) com els genovesos (batalla de Port del Compte, el 1353). Foren legitimats pel papa Bonifaci IV, que el 1297 infeudà a Jaume II el Regne de Còrsega i Sardenya, si bé no hi ficaria el nas fins a ser reclamat pel jutjat d’Arborea. En poc temps, qui els acollí com a aliats se’n sollevà, fins al punt que encara avui les armes de l’escut del casal de la reina Elionor són el símbol pregon de l’independentisme sard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada