02 de setembre 2009

Grimaldi Lains

Feia almenys dues setmanes que la mama tan aviat em prometia que aniríem en vaixell –"Arç, vols anar en barco?"- com m’amenaçava de no portar-m’hi –"ja cal que facis bondat o no vindràs"-. Al final, m’hi va portar.

El 1354, el comandant Bernat de Cabrera va trigar una setmana exacta a conduir fins a Sardenya un estol de quaranta galeres des del port Maó. Eren temps en què la navegació –i l’hegemonia marítima- a la Mediterrània depenia del favor dels vents. Eren temps, segons la crònica de Ramon Muntaner, en què cap peix no podia moure's si no duia pintades al llom les quatre barres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada