Novena parada: Giave. Cercàvem allotjament. Desesperats perquè se’ns havia fet fosc, voltàvem amunt i avall sense sortir-nos-en: ni trobàvem cap pensió, ni trobàvem la sortida de la població.
Quan ja havíem fet baixar tots els sants i ens plantejàvem de muntar guàrdia tota la nit davant el monestir de Sant Pietro de Sorres, vam arribar a Bunnanaru.
Desena parada: Parada i fonda a Ca la Glòria, tot un descobriment.
Havíem creuat el poble de dalt a baix, sense veure’n cap indici. Amb prou feines hi havia fanals encesos. Ja érem a punt de llançar la tovallola i fer una desena de quilòmetres més quan vam veure un grup de persones. Era una família que pujava al cotxe.
- Mi scusi, sapete se c’è qualche posto per dormire qui vicino?
Ens van despullar amb la mirada: van veure una parella, un nen i un cotxe. Tan bon punt van identificar-ne la marca, ho van tenir clar (discutien si adreçar-nos al lloc cutre o al més luxós).
Van arrencar el motor i vam fer-nos gestos perquè els seguíssim: un carrer a la dreta, un altre a l’esquerra i ja hi havíem arribat. Des del carrer van cridar la mestressa perquè obrís. I llavors van aparèixer la Gloria i el seu home, amb una rialla d’orella a orella. Tot just érem els segons clients des que havien obert el Bed and Breakfast. I això es nota. Ens van acomodar a la suite i van fer-nos passar a la cuina. Van atraconar-nos de menjar: embotits i dolços sards per als pares i un colat nuràgic per a mi. Mentre els adults parlaven apassionadament de llengua, d’història, de monuments, de cuina i de les professions respectives, jo em mirava els dibuixos de la tele estirat al sofà.
Si voleu fer-hi una ullada, cliqueu http://affittacamereilciliegio.it
Quan ja havíem fet baixar tots els sants i ens plantejàvem de muntar guàrdia tota la nit davant el monestir de Sant Pietro de Sorres, vam arribar a Bunnanaru.
Desena parada: Parada i fonda a Ca la Glòria, tot un descobriment.
Havíem creuat el poble de dalt a baix, sense veure’n cap indici. Amb prou feines hi havia fanals encesos. Ja érem a punt de llançar la tovallola i fer una desena de quilòmetres més quan vam veure un grup de persones. Era una família que pujava al cotxe.
- Mi scusi, sapete se c’è qualche posto per dormire qui vicino?
Ens van despullar amb la mirada: van veure una parella, un nen i un cotxe. Tan bon punt van identificar-ne la marca, ho van tenir clar (discutien si adreçar-nos al lloc cutre o al més luxós).
Van arrencar el motor i vam fer-nos gestos perquè els seguíssim: un carrer a la dreta, un altre a l’esquerra i ja hi havíem arribat. Des del carrer van cridar la mestressa perquè obrís. I llavors van aparèixer la Gloria i el seu home, amb una rialla d’orella a orella. Tot just érem els segons clients des que havien obert el Bed and Breakfast. I això es nota. Ens van acomodar a la suite i van fer-nos passar a la cuina. Van atraconar-nos de menjar: embotits i dolços sards per als pares i un colat nuràgic per a mi. Mentre els adults parlaven apassionadament de llengua, d’història, de monuments, de cuina i de les professions respectives, jo em mirava els dibuixos de la tele estirat al sofà.
Si voleu fer-hi una ullada, cliqueu http://affittacamereilciliegio.it
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada