ARÇ ASENSIO

A prop d’Abbasanta –quin pecat, no vam vaure el nuraghe Losa!- hi ha Bilartzi, el poble d’Antoni Gramsci: fundador del Partit Comunista Italià –l’anomenat pitxí-, el 1921. És curiós, però Enrico Berlinguer, el qui fora dirigent del PCI durant els convulsos anys 60 i 70 -els anys del piombo- també era sard. De Sàsser.

Zuri és la Baells sarda. El 1918 quedà submergida sota les aigües de l’embassament d’Omodeo. Però Zuri és com Abu Simbel i l’església de Sant Pere fou traslladada pedra a pedra fins al seu emplaçament actual. Diuen que és, cronològicament, la darrera església llombarda de l’illa. Data de 1291 i és feta amb pedra vermella. L’absis i l’interior van ser reformats seguint les pautes del gòtic català. A destacar, el campanar lateral a vela del segle XV i la primera representació del ballu tundu -el ball tradicional sard- en un dels capitells.

Si tenen memòria, els avis de Zuri recordaran del meu pas per la població el gastader que vaig fer-hi d’aigua de la font que hi havia per mullar-me el cabell, i la pixarada quilomètrica que vaig fer a la vorera. Crec que vaig arribar als dos metres de distància.