Vam sopar a bord. No vam gosar entrar al restaurant perquè ens va semblar car, tan lluent i encatifat, i vam decantar-nos pel self service, ple de jovent italià de retorn del viatge de fi de curs i de camioners de l’est d’Europa. Al final, per dos panets, una amanida i un trist plat de pasta ens van clavar 60 leuros.Vam dormir en cabina, acotxats pel soroll de les turbines de la sala de màquines i per la cridòria i les corredisses dels adolescents. Diu la mama que van fer molt de xivarri, però jo no vaig sentir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada