A mitjan juny vam tancar barraca a l’escola. Van ser uns dies estranys, per qualificar-los d’alguna manera: vam fer una excursió a una granja de Vallgorguina que no em va fer ni fred ni calor –jo no sóc cap pixapí-; vaig guanyar una medalla a les Fabralimpíades –una mena de míting atlètic per a escolars amb trofeus per a tothom- i em van escurçar la jornada lectiva a les dotze del migdia, i encara rai que els pares em van deixar al servei de menjador fins a les tres de la tarda perquè, altrament, m'hauria semblat un miratge.Per acabar-ho d’adobar, l’últim dia de curs vam fer un festival de dansa al polisportiu. A la nostra classe li va tocar interpretar un ball hawaià. Vestia xancles, pantalons pirates i una camisa blanca egípcia amb un gran escot. La mama estava encantada amb aquella coreografia:
- Ai, s’assembla tant a l’Antonio Banderas...
Hawaià? Quina mala memòria que tens Arç! Era un ball indi al més pur estil bollywood (de fet, la música era de "El casament del monzó").
ResponEliminaaaaah, és veritat. Hawaià era el ball de graduació que va fer el pare a Vailets quan era petit. Perdoneu el lapsus.
ResponElimina