Opupu

El tiet Bumà és un tio creatiu i molt de la broma. Heu de pensar que és de Montroig, que és tant com dir que és de Reus, la capital natural del camp de Tarragona. Us sona allò de Reus, París, Londres, oi?

Físicament, s’assembla a Leo Messi i la seva cosmogonia i el seu sentit de l’humor són els propis d’un nen dels 80, pregonament influït per les videoconsoles, les produccions d’El Terrat i la ideologia juantxista.

En Bumà és periodista en excedència d’El Punt, tot i que ara amb prou feines es prodiga a http://blogintheyuesei.blogspot.com/. “Tothom serveix per a periodista!”, diu el director de La Llanterna a Andreu Rojals, l’alter ego d’un altre paisà seu, Joan Puig i Ferreter, a Servitud. “Saps una mica de tot, però no saps res a fons”.

No és el cas, perquè en Bumà té molta traça amb el disseny gràfic i el tractament d’imatges. Va fer un web sobre en Naranjito i altres icones populars de l’època, i en ocasió del trentè aniversari de la seva cunyada, la Txarito, va dedicar-li un vídeo d’animació que no té preu (http://www.youtube.com/watch?v=PNeR_B4xpoQ).

A casa va triomfar. Fins i tot l’Aina i l’Araitz se’l miraven, contenint expectants la respiració fins a sentir l'afectuosa salutació a la família abans d’esclatar a riure. L’estil, South Park; el guió, impagable –“que es pot dir d’una dona posa esparadrat als ninos que tenen el nas ferit, o que cada dia apunta tots els quilòmetres que fa al Facebook”-, i la música, encertadíssima: “Cómo se dice, cómo se llama, Obama”.

Afectat neuronalment després de visionar-lo mil cops en pocs dies, em vaig atrevir jo també a fer les meves pròpies adaptacions: “Cómo se dice, cómo se llama, Opupu!”.