Tens hora?

A casa ningú no recorda exactament quin dia van tornar els tiets d’Estats Units, però va ser entre el 17 i el 19 de maig. Primer va fer cap en Bumà i després la Marianna, amb un màster sota el braç.

- "Gràcies però no té cap mena d’importància. Només he tret matrícula d’honor".

Es va graduar a la Universitat d’Illinois. Duia toga i tota la mandanga, com a les pel·lícules de Porky’s.

No em demaneu exactament a què es dedica: es tracta d’alguna cosa relacionada amb l’estudi de les llengües, però no ho sabem ben bé del cert. En ocasió de la defensa de la seva tesina, la mare la va acompanyar a la Universitat Autònoma, a veure si en treia l’aigua clara. Però no: va parlar de coses molt rares –de l’entonació, de la prosòdia...- davant l’entusiasme i els aplaudiments de públic i examinadors.

- “Els va agradar molt la coca de recapte i el vi d’Alella que vam dur-los. Semblaven molt bona gent, però eren tots una colla de friquis”, va convenir la mare.

La projecció internacional de la tieta arrenca l’any 2007, quan va viatjar a Braga (Portugal) per pronunciar una conferència sobre The effect of experience on the perception of a native vowel contrast in Catalan-Spanish bilinguals, en motiu de la celebració d’un congrés anomenat Phonetics and Phonology in Iberia, i ja no ha parat.

Poc abans de tornar a Catalunya, es va desplaçar a la Universitat d’Arizona per parlar de Lenition and phonemic contrast in two Catalan dialects, i durant la seva estada a casa nostra va participar en altres fòrums. El 17 i 18 de juny va viatjar a Las Palmas (Canàries) per tractar sobre The effect of L2 use on the production of a native vowel category in cognate and noncognate words in Catalan-Spanish bilinguals, i encara un mes després va intervenir al Workshop sobre l’entonació del català i Cat_ToBI amb Alguns correlats prosòdics de la cortesia en català central.

Hi va haver un dia, de bon matí, que es va llevar amb una rialla d’orella a orella i ens va dir:

- "Estic molt contenta perquè ja han penjat a Internet l’Atles interactiu de l’entonació del català!"

Nosaltres vam forçar un aaah quilomètric -d’aquells que estan a mig camí entre “què m’estàs dient” i “mmm, interessant”- i vam seguir mirant la tele. Després hem sabut que la tieta forma part de la nòmina d’investigadors que va fer les enquestes sobre el català central (http://prosodia.uab.cat/atlesentonacio/equips.html).

Jo ja ho deia, que tot plegat era molt sospitós. S’hi passava els dies asseguda al sofà del menjador amb les cames recollides, la taula plena de tasses de te, el teclat damunt dels genolls i uns pàmpols d’auriculars al cap que no feien altra cosa que repetir: "Tens hora? Tens hora? Tens hora?"

- "Estic seccionant", ens deia.

- "Molt bé, noia. Tu vés fent".