Abans de tornar a casa, vam fer una Fanta a la terrassa de l’hostal. Ens va atendre una cambrera semiadolescent. Sense reparar en la seva joventut, la Make li va demanar si les habitacions encara tenien les mateixes lliteres de fa trenta anys. La noia va quedar ben esbalaïda, i més atònita va quedar encara quan va veure que ningú no s’oferia per ficar una moneda en l’atracció de fira a la qual m’hi havia pujat per por que no esclatés a plorar.- “Què rates”, devia pensar.
Però s’equivocava: no m’agrada gota que aquests aparells es posin en marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada