14 de novembre 2009

El vam trobar un pèl més amunt, sota la resclosa del molí. És una paret de pedra molt alta, feta amb carreus escairats i ben encastats, i plena de verdet.

La fresa que provoca el salt d’aigua és eixordidora, així que qualsevol cosa ens l’havíem de dir o bé cridant o bé mitjançant senyes. Com la resclosa és més avall del poble, la ribera és plena de parracs i restes de bosses de plàstic. Jo em vaig passar tota l’estona recollint vidrets, mentre els pares feien una sessió de fotografia eròtica. Hi vam estar una bona estona, fins que les dents ens van començar a espetegar com unes castanyoles, les tites se’ns van encongir i els ouets se’ns van arronsar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada