Amb la mama i l’avi resignats, vam reprendre el camí allí on l’havíem deixat dos dies abans: a Collecchio i Vicofertile, al nord de Parma. Com hem vist en el cas de Varignana, a Itàlia el màrqueting catòlic no descuida els nens. A l’església de de Sant Pròsper de Collecchio hi havia un expositor de revistes infantils d’edicions San Paolo. Vaig ficar dos euros a la guardiola i vaig agafar un quadern de jocs –amb laberints, trencaclosques i dibuixos- i un conte. Es diu Topazio e Albero. Parla d’un ratolí i d’un arbre que es fan amics, i li cauen les fulles, i el guarneixen per Nadal i li surten pomes a l’estiu. Ara el tinc a Borredà i és el meu preferit juntament amb el d'El Castillo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada