Atrets per l'olor de la vedella rostida, hem dinat en una terrassa al costat d’un munt d'ocellots: un voltor, dos falcons, tres àligues i dos mussols. Un era un duc i l’altre s’assemblava a la Quati.
Era a ple sol i no parava d'esbufegar. Pensàvem que es moriria d'una lipotímia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada