Ben mirat, és una sort –o, més ben dit, un encert- que el centre històric de les ciutats i pobles italians siguin d’ús exclusiu per als vianants. Hi ha coloms per tot arreu, i si no arriba a ser per les restriccions de trànsit m’hauren xafat tres o quatre cops cada dia.
Tenia una gana de mil dimonis, i ens vam ficar en un restaurant. Em van preparar un plat en consonància, però no vaig estar a l’alçada, com era de preveure: macarrons, maiale, fanta i meló amb pernil, tot barrejat. En aquest bar vaig conèixer en Moretti, el senyor de la cervesa. Aquí vaig fer-me amb el meu primer tappo.
Davant la catedral se’ns va posar a ploure i ens vam refugiar en una llibreria.
- "Visca, és fresqueta!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada