De Reggio vam anar a Parma, la meca del parmesà. Efectivament, érem a la terra del Parmigiano-Reggiano, un formatge amb Denominació d’Origen Protegida que és caríssim –sobretot si és artesanal- i que no m’agrada gens. Prefereixo l’Havarti.
La ciutat excel·leix pel conjunt monumental format per la catedral, el baptisteri i la plaça que els uneix. El temple, atribuït al mestre Nicolò, va ser consagrat l’any 1106 pel bisbe Bernat, que després de mort va esdevenir sant. Les seves despulles són a la cripta.
En el tombant del segle XIII, Benedetto Antelami dirigí la construcció del baptisteri: un monument simbòlic de vuit cares en al·lusió a la forma octagonal de la font baptesimal que utilitzava Sant Joan i al vuitè dia; el dia sense crepuscle en la pau de Déu. Uuuuuh!
Vam estar a dins una bona estona. Mentre la iaia feia fotos, jo em mirava les pintures i cridava cada cop que veia un animal, un àngel o un monstre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada