Derrotats, vam travessar el centre arrossegant els peus fins a trobar el cotxe. Vam renunciar a visitar, fosc com era, el mausoleu de Teodoric, però no vam renunciar a sucar els dits en l’Adriàtic. Esperàvem trobar una mar plana i fresca, i enlloc d’això vam trobar una mar plana –fins aquí la vam encertar- i calenta, com pixat de burra. I olor de sardina.
Dons a mi em va semblar perfecta la temperatura de l'aigua i de la pudor de sardina no m'enrecordo, monés del descans reparador per els meus pobres peus. després de la trotada al matí per Bologna i la tarda per Ravenna
ResponEliminaiaia Mo
Com pots no recordar-te de la pudar a xarrina a la brasa que sortia d'aquell mar de xiringuitos amb la gana que gastàvem?
ResponElimina