El 1167, els mestres originaris foren rellevats per d’altres arribats de Campione -a l’actual cantó italià de Suïssa-, que obriren la Porta Regia, la rosasa i les portes laterals de la façana principal, construïren el campanar i el presbiteri i signaren bona part de la decoració interna. Si bé la catedral fou consagrada el 1184, l’activitat dels maestri campionesi continuà per espai de tres generacions més, fins a mitjan segle XIV. Les catedrals de Fidenza, Piacenza i Pavia també són romàniques, però la seva finalització és posterior, i aquí rau l’interès i el mèrit artístic i arquitectònic de Mòdena.
La façana principal té dos atractius: els quatre panells amb històries de la Gènesi i la portalada major, suportada per dos lleons d’època romana. Heus ací una al·legoria típicament grega que fa de la columna una metàfora de l’home: parteix de l’esquena del lleó i suporta un pòrtic amb tres plans o dimensions que representen la santíssima Trinitat. Ergo l’home és un ésser intermedi entre la divinitat i les bèsties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada