Ens vam establir al carrer Pietralata, en un pis d’estudiants amb cuina, menjador i tres llits en un sol espai. I sauna. Perquè allò era un cau impossible de ventilar. Tot i que l’havia vist per Internet, a la mama li va caure el món a sobre. “És brut”. I sorollós. Cada nit sentíem el xivarri dels bars de l’entorn fins a les tres de la matinada i el camió de la brossa a quarts de quatre. I a sobre no podíem obrir el rentavaixelles. Estava precintat:
- “Segur que a dins hi ha un cadàver!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada