Eren prop de les tres de la tarda, i la jornada tocava a la seva fi. Vam comprar unes pizzes d’asporto i vam recollir unes quantes xapes de terra per a la meva col·lecció.
- “Són de Moretti?”
De Pavia, vam agafar l’A7 i més tard l’A21 fins a sortir al mar. Tornàvem a ser sobre l’autopista dei fiori. A l’alçada de Narbona vam sintonitzar Catalunya Ràdio. Barça i Athletic de Bilbao disputaven el partit de tornada de la Supercopa: 3 a 0 i un nou títol al sarró.

Molt bé el resum,aixó si una mica a destemps. Com t'enrecordes de les dades históriques? O les has buscades a internet? Si es així,pasam el link.
ResponEliminaPer cert falten els tres primers dies
Iaia Mo
Rectifico, potser em vaig precipitar ara ja està al complet totes les nostres aventures per Italia. Llàstima que hi faltaven la Marianna i el Romà que segur que tambè els hi hauria agradat molt
ResponEliminaiaia Mo
Ja... Però això ho dius ara, Iaia Mo. Enhorabona, Arç, per aquest relat tan detallat!
ResponEliminaAu, no discutiu. Hi ha més dies que llonganisses. Temps tindrem per viure noves aventures!
ResponEliminaUs aniria bé, eh, a tots que, en lloc de fer el doctorat als Estats Munyits, el fes a Itàlia... Mala sort.
ResponElimina